29 d’Octubre de 2024. L’aigua comença a entrar a sa casa. Ella, aïllada pel fang, la foscor i la manca de comunicació, intenta sobreviure.
L’obra ens porta a l’escena posterior, quan l’aigua ja s’ha retirat però ha deixat un rastre de destrucció. Tancada a casa amb la porta bloquejada per les escombraries, la protagonista descobreix horroritzada un cos al pati mentre busca ajuda en la seua veïna Mari Carmen, que no respon. A partir d’ací, el temps es dilueix i comença un viatge psicològic profund on la línia entre realitat i deliri es desfà. La ràdio, amb rètols de notícies, és l’únic vincle amb un món exterior que sembla haver desaparegut.
Un espectacle que reflexiona sobre el trauma, la solitud i la capacitat humana de sobreviure quan tot col·lapsa.
